La memòria i la utopia identifiquen dues disposicions del subjecte, una orientada cap al passat i una altra cap al futur, sent ambdues actituds crítiques respecte al present. La intersubjectivitat defineix l'eix central de l'obra: la memòria és concebuda com a pont entre el passat i el present, entre el silenci i la paraula, entre el singular i el col·lectiu, i, en conseqüència, com una narració estructurada com a forma d'oblit individual i col·lectiu. La utopia és analitzada en dues de les seues formes històriques: com a compromís crític amb la cultura i la societat, restituint i fent possible el
manteniment de l'estat de desig en una comunitat no ètnica (com la del 68 francès), i la formulació d'una concepció de lésser europeu que critica qualsevol forma d'eurocentrisme i reconeix laportació de l'altre (ja siga per motiu de gènere o raça) com a constitutiu de la cultura europea.